Molt interessant reflexió! El que expliques toca diversos nivells: la consciència del “jo” en les seves diferents facetes (ego, experiències passades, desitjos, instruccions socials) i la manera com el cervell filtra la informació segons les prioritats personals.
Si ho desglossem:
1. Els egos com a dimensions del ser: cada ego representa una capa de la nostra identitat: el que som, el que hem estat, el que fem, el que voldríem fer. Aquesta és la base per entendre com ens percebem i com interactuem amb el món.
2. La vella i la jove: la famosa il·lustració de la doble percepció (vella/jove) és un exemple perfecte de com el cervell humà processa només una cosa a la vegada. És un mecanisme d’inclusió/exclusió: només podem percebre una opció dominant segons el nostre focus o context.
3. Sistema d’activació reticular (SAR): això és clau. El SAR funciona com un filtre que prioritza el que és rellevant per a nosaltres. Si tens una meta clara i apassionant, el teu cervell seleccionarà automàticament les senyals que serveixen a aquesta meta, i ignorarà les altres, sense necessitat d’esforç conscient.
En resum, la clau no és intentar veure tot alhora (la vella i la jove, tot l’ego), sinó tenir una meta que entusiasmi: el teu cervell farà la resta.
Si vols, puc fer una versió personalitzada d’aquest concepte mostrant com diferents egos i percepcions interactuen amb el SAR i la meta. Això ho faria molt més clar i impactant. Vols que ho faci?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada